Textos personals.

El relat digital.

El relat digital és la expressió moderna de l'antic art de contar històries. És una forma divertida de inculcar la nostra llegua als xiquets d'una manera visual i entretinguda.
L'any passat, a l'assignatura de ''Formació literaria per a mestres'' amb la professora Alicia Martí, ens van proposar fer-ne un i aquest va ser el resultat d'una llarga estona de treball i diversió:

http://youtu.be/xZDfxvAyCPk

Els amants.

Personalment, no m'agrada molt la poesia ja que poques voltes arriba a trasmitir-me gens. Però com bé diu la dita, sempre hi ha una excepció que confirma la regla. Durant tota la ESO he tingut una professora de valencià que li apassionava Vicent Andrés Estellés i, particularment, el seu poema ''Els amants''. No sé si ha sigut el seu entusiasme el que ha despertat en mi el gust per el poema o que, realment, és un poema que em transmiteix moltes sensacions. Ací vos el fique per a que pugau gaudir-ho també:

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

El verí del teatre.

Fa poc vaig llegir ''el Verí del teatre''. Aquesta és una de les obres més conegudes de l'autor Rodolf Sirera.

Rodolf Sirera va naixer a 1948 a la ciutat de València. Va estudiar història i filologia hispànica a la Universitat de València. Aquest autor és un traductor, guionista, dramaturg, assessor i gestor públic valencià. La seua tasca està vinculada a la renovació del teatre valencià, del qual n'és teòric, crític, investigador i editor.''El verí del teatre'', és l'obra original més traduïda i editada de Sirera i la que li possibilita accedir a l'escena espanyola i internacional. S'ha traduït a l'anglès, al castellà, al francès, al polonès, a l'italià, al portuguès, al grec i a l'eslovac.

Les dues grans idees de Rodolf Sirera pel que fa al teatre són: el compromís de l'intel·lectual amb la societat ocupant una posició sempre combativa i militant; i la segona, convertir la pròpia matèria teatral en base substancial de les reflexions personals més o menys teòriques,  i sempre crítiques, sobre el tema. 

El tema de l'obra es la reflexió sobre l’art i la vida, sobre la ficció i la veritat. Sirera vol estableixer els límits del teatre i recordar-nos que aquest és una part de la nostra vida, volent-nos dir així que l'esser humà té la necessitat d'actuar en relació dels estereotips que marquen el seu estatus social, i això ens demostra en la seua obra.

L'obra es desenvolupa al París de 1784 i ens  mostra els curiosos interessos i intencions d'un marquès pel teatre. Aquest crida a un conegut còmic, Gabriel, que, sense conèixer el motiu de la cita, hi acudeix.  Després d'una llarga estona d'espera, el criat del marquès li ofereix una copa especial de vi Xipre. Després d'una llarga conversa on el criat impressiona Gabriel amb els seus coneixements sobre teatre, li confessa la seua vertadera identitat, demostrant que ha enganyat tot un professional del teatre, ja que és ell el vertader marquès. Ací ens demostra, per primera vegada, com canvia el comportament de les persones per les convencions socials.

El marquès li diu a Gabriel el vertader motiu de la visita: vol que interprete la seua pròpia obra, una adaptació de la mort de Sòcrates. El marquès vol tant de realisme que Gabriel decideix abandonar, però ja és massa tard. Gabriel comença a sentir-se malament i descobreix que tot ha sigut una trampa; el marquès li ha enverinat per sentir el realisme que ell vol.  Gabriel a soles obtindrà l'antídot si aconsegueix l'objectiu manat pel marquès.

Agonitzant, Gabriel fa tot el que està en la seua mà per agradar al marquès. Quan acaba la representació, el marquès li torna a donar vi i mentres plora d'alleugeriment, el marquès li comunica que la representació no ha sigut del seu grat. Desconcertat, Grabriel s'adona de que va a morir a ulls del marquès. 

És a aquest punt on el marquès confessa que, per a que el seu experiment isca bé, la víctima no ha de tindre cap esperança, ha de deixar d'actuar com ha estat fent fins ara i sentir, verdaderament, la mort.

La finalitat de la obra es fer-nos reflexionar sobre la importància de la personalitat de cadascú. Hem de actuar en funció de les nostres creences i no de les aparences.

Aquesta obra m'ha agradat perquè m'ha paregut molt original. Em pareix envejable l'astúcia del marquès i la lliçó  que li dona al còmic. Encara que les formes podrien haver sigut altres, clar està. 

El marquès d'aquesta obra em recorda a Donatien Alphonse François de Sade, més conegut com el marquès de Sade, un escriptor francès que va protagonitzar diversos incidents que es van convertir en grans escàndols. En la seua biografia trobem intoxicacions, violacions, dissertacions..., de fet, el seu nom ha passat a la història com a substantiu. La paraula ''sadisme''  al·ludeix a la excitació produïda al cometre fets de crueltat a les persones.

M'ha fet reflexionar de com canviem les nostres impressions i formes d'actuar segons els protagonistes i el perill de les situacions. La vida es una actuació i el teatre no es més que una representació de la realitat. 

Comunitats d'aprenentatge.

Buscant coses interessants per a ficar al blog, vaig trobar uns apunts d'una xarrada que es va fer a la Universitat de valència sobre les comunitats d'aprenentatge feta pel Col·legi Públic Jaume el Conqueridor de Catarroja.

Primer ens van contar com funcionaven ells. Feien dos dies de convivència on pares y professors passen dos estones per millorar les instal·lacions de l'escola. Un dels dies, el dissabte roig, es dediquen a pintar el pati; un altre, el dissabte verd, arreglen el jardí.

Com quasi tots els centres, fan una setmana cultural, però amb la particularitat de que són les famílies dels alumnes els que s'encarreguen de acomiadar-la mitjançant un teatre, el tema del qual varia segons la temàtica de la setmana.  

Com es pot veure, la família és molt important per a aquest centre, ja que, a més del que he esmentat abans,  aquestes també participen en tallers i projectes com, per exemple, l'elaboració d'un restaurant per treballar amb els xiquets la dieta saludable.

Altra de les coses que m'ha cridat molt l'atenció, i em pareix una iniciativa molt bonica, és la benvinguda que fan al nous alumnes. Aquestos han de portar a la seua família per explicar al seus companys la seua procedència, els seus costums, etc.

Tot açò està immers en la comunitat d'aprenentatge que du a terme aquest centre però, què és una comunitat d'aprenentatge? Una comunitat d'aprenentatge és un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula. És molt important que tota la comunitat educativa estiga disposta a ficar-ho en marxa perquè, d'altra forma, seria impossible dur-ho a terme. És un projecte integral i global i la seua finalitat és l'èxit escolar de tot l'alumnat. Aquest projecte pertany al programa INCLUD-ED, que analitza les estratègies educatives que contribueixen a superar les desigualtats i fomenten la cohesió social.

Transformar un centre ordinari en una escola organitzada per comunitats d'aprenentatge és un camí llarg i costós que necessita suport intern i extern: S'ha de sensibilitzar als mestres i a les famílies dels alumnes, s'ha de prendre decisions. Després arribem a la part més bonica del projecte, la de somiar: hem de somiar l'escola que volem i per a això, a aquest col·legi s'ha ficat una bústia per a que els alumnes fiquen els seus somnis i, després d'una dura selecció, dur a terme els més prioritaris després d'una bona planificació.

L'organització per comunitats d'aprenentatge, millora molts dels aspectes de l'àmbit escolar: millora els resultats acadèmics, la convivència entre alumnes, professors i entre ells, i fomenta la participació de la comunitat educativa.

Com he dit abans, els resultats acadèmics milloren per l'aprenentatge dialògic, i per a això es fan una sèrie de metodologies molt interessants:

·         Grup d'aprenentatge intensiu: a l'aula es fan grups xicotets heterogenis supervisats per una persona adulta dinamitzadora. Mitjançant sessions de 90 minuts, es desenvolupen activitats de 20 minuts a través de la rotació. A cada xicotet grup, es treballen la llegua i les matemàtiques d'una forma molt intensa d'una forma dinàmica i divertida. Per fer açò, es necessita la participació del professorat, les famílies i el voluntariat.

·         Tertúlies literàries: és un debat sobre un llibre que han llegit. Açò és una activitat que no soles el fan els alumnes, també la fan els professors, pares i voluntaris. Aquesta dinàmica es bona per treballar la comprensió lectora i l'expressió oral. Anoten a una llibreta les coses que volen contar als seus companys sobre el llibre. La persona adulta tindrà el paper de moderador. El que més m'ha agradat d'aquesta dinàmica és que utilitzen la literatura universal, d'aquesta manera, des de molt menuts coneixen les grans obres i la comparteixen amb els seus amics.

·        Biblioteca tutoritzada: és un espai de lectura on els alumnes també reben reforç escolar. Es fa tots els dies amb la supervisió de dos o més persones adultes.

Em pareix un projecte molt útil per als alumnes, famílies i professors, ja que fomentar la participació, fomenta la coordinació entre escola , carrer i família. Seria convenient que més escoles adoptaren aquest model perquè augmenta el nivell acadèmic, incrementa la autoestima del alumnes i multiplica la qualitat del centre.

És molt bonic que es vullga complir els somnis del xiquets, ens van contar que un dels alumnes havia desitjat que isquera  coca-cola de la font del pati i els professor van aconseguir que, eixe xiquet, recorde eixe dia per sempre.

A mi m'han convençut. Jo vull formar part d'aquest projecte tan gran i, com que encara em queda molt de temps per ser docent, vaig a fer-me voluntària. Vull sentir-me realitzada i veure com molts xiquets em regalen somriures cada volta que un dels seus somnis es fa realitat.

REFLEXIÓ DEL CURS 2012/2013

I ja ens trobem a les portes de l'estiu. Pareix que va ser ahir quan vam entrar el primer dia de curs a l'aula. Recorde que em sentia nerviosa. Encara que aniria amb les meues amigues de tota la carrera, que he de dir que sense elles res seria el mateix, entrava a una classe estranya. Ara em fa gràcia recordar la timidesa amb la que ens miraven quasi tots el primer dia. On tots, inconscientment, intentaven jutjar sense conèixer a tots. I després d'un curs compartint milions d'hores, milions de sensacions i milions de somriures,  ara assoles pense en tornar a trobar-me amb ells l'any que ve.

Respecte a la meua vida durant aquest any, ha sigut, sense dubtes, molt millor que l'any passat. He estat mig any formant-me en l'animació, ja que soc monitora de temps lliure i m'encanta treballar d'això. I tot el curs he estat de voluntària a l'associació ADRA a un col·legi de Faura, un poble prop de Sagunt. Cursar aquesta assignatura, ha fet que tinga més en compte les competències lingüístiques dels xiquets amb els que treballe. A aquest col·legi, degut a la seua localització, les competències en valencià són molt limitades. Quasi tot el professorat és estranger (de fet, l'anglès el dominen bastant bé) i no saben donar el valencià més enllà que com assignatura.

Per últim, dir a la meua classe de 3ºC que passeu un estiu increïble i vos carregueu les piles perquè hem de agafar amb forces l'últim any i el nostre viatge a Riviera Maya! Estic segura que junts ho farem sense cap complicació.