L'àrea de la
filologia de la UJI, contra l'adoctrinament espanyolista d'un professor.
És molt evident que la nostra llegua es
troba endarrerida respecte a altres llegües. Jo, com alumna de linia
valenciana, durant tota la meua escolaritat, he patit alguna que altra volta el
menyspreu per part de alguns companys, inclòs del propi centre. Per exemple,
hem arribat a no anar a excursions per ser una activitat únicament destinada a
castellanoparlants.
Però, tot açò va passar fa mes de 10 anys
i jo pensava que a dia de hui era impensable. Doncs no. He trobat aquesta
noticia, del dia 3 d'abril, on uns alumnes de UJI presenten unes queixes contra el professor
Francisco Javier González Darder acusant-li de atacar la llengua i la cultura
valenciana dins d'una universitat pública així com a les persones que la
practiquen:
La indignació a
Castelló per l'adoctrinament
espanyolista del professorFrancisco Javier
González Darder a la carrera de magisteri de la Universitat
Jaume I (UJI) continua creixent. Després dels comunicats i
queixes del Institut d'Estudis
Catalans, l'associació Tirant Lo Blanc i
elconsell de l'estudiantat,
avui ha estat l'Àrea de Filologia Catalana, delDepartament de
Filologia i Cultures Europees de la universitat. En un
comunicat, els representants de l'àrea es solidaritzen amb els estudiants,
demanen que es recondueixi la situació i manifesten la 'preocupació més
profunda per la pervivència d'aquest tipus d'actituds inexcusables'.
El comunicat íntegre de l'àrea de Filologia Catalana,
del Departament de Filologia i Cultures Europees:
'Davant les notícies de premsa sobre les actuacions d'un professor de
Didàctica de la Llengua Espanyola a la Universitat Jaume I, volem manifestar la
nostra preocupació més profunda per la pervivència d'aquest tipus d'actituds
inexcusables. És molt trist saber que un col·lega universitari qüestiona, sense
animadversions personals conegudes, no tan sols la dignitat de la nostra
llengua sinó sobretot el seu conreu habitual. No pot ser científicament ni
acadèmicament pertinent que s'arribe a posar en dubte el dret d'un poble a fer
servir i prestigiar la seua llengua, amb arguments de tipus estadístic, per la
quantitat de premis Nobel guanyats o pel nombre de parlants. Per això estem i
estarem al costat d'aquells que, com ara els estudiants de Magisteri, defensen
el seu dret a viure en valencià i a sentir-se ciutadans no discriminats.
Emparar-se en la llibertat de càtedra per a efectuar comparacions
innecessàries i valoracions negatives contra l'ús públic de la llengua i contra
la gent que la practica, que som aquells que ens sentim valencians i pretenem
seguir sent valencians, no és una postura que puguem acceptar, perquè
ultrapassa els límits del que és èticament correcte i professionalment
acceptable. La llibertat d'expressió té i ha de tenir uns límits.
Esperem de debò que aquest comunicat puga contribuir a reconduir la
situació cap a un clima de respecte, encara més desitjable en un campus
universitari.'
S'acumulen les queixes
La setmana passada, la delegació de Castelló de l'Institut d'Estudis
Catalans ja havia emès un comunicat en
què deplorava l'actitud del professor, demanava a la universitat que actués i
es solidaritzava amb els estudiants. En una línia semblant ho feia també l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc va
fer una declaració per escrit en què emplaçava el rector i la junta de govern
'a prendre les mesures necessàries' i demanava al consell de govern que fes una
declaració pública de refús i condemna de les afirmacions del professor, tot
encoratjant els estudiants a presentar queixes a través de les vies
contemplades en la normativa universitària.
Cal recordar que la universitat va dir dimecres de la
setmana passada que no pensava actuar contra
González Darder perquè no li constava al registre cap queixa oficial que ho
sol·licités. Arran d'aquesta resposta de la universitat, el consell de l'estudiantat de la UJI va
presentar l'endemà una queixa oficial,
en nom del portaveu i del vice-portaveu, perquè la universitat actués. El
consell explicava al document que havia rebut 'queixes tant d'antics alumnes
com d'actuals de les més que dubtoses pràctiques educatives del professor
Francisco Javier González Darder'. I afegia: 'No deuria ser permès que un
professor menyspree i ataque a una llengua i una cultura en una universitat
pública, però encara menys que qualifique als seus alumnes de
"perroflautas", "pancatalanistas", "mentirosos",
etc; afirmant que "hablar valenciano en una institución pública es como ir
disfrazado de payaso a un entierro", tot fent apologia de les metodologies
educatives del franquisme.'
Finalment, sol·licitava 'l'expulsió immediata del professor Francisco
Javier González Darder pels atacs reiterats al català i a part dels seus
alumnes a més de l’apologia constant de la dictadura franquista.'
Las universidades ofertan menos valenciano del que se demanda.
He
trobat aquesta notícia de l'any 2008 però pense que es podria aplicar, encara,
a l'actualitat. Jo mateixa vaig
escolaritzar-me a linia valenciana durant la primaria i la secundaria però, al
bachillerat, no em van deixar fer-ho. L'institut em va dir que no hi havia
demanda i, pero això, no s'ofertaven grups en valencià, però després
vaig coneixer a molta gente que estava en la mateixa situació que jo, gent
suficient com per a fer un grup en valencià.
A la
universitat, encara ficant de preferència el valencià, et fiquen on a ells els
ve bé:
''El estatus del valenciano en la educación mantiene la tónica de
los últimos años: es alto en primaria e infantil y va degradándose a medida que
se asciende en los tramos educativos. Lo explicó ayer la Mesa pel Valencià,
integrada por asociaciones cívicas, instituciones y sindicatos, al repasar los
incumplimientos de la Llei d'Ús del Valencià 25 años después de aprobarse. El
último escalón, el de la universidad, donde la demanda sigue siendo mayor que
la oferta, ofrece varias lecturas. La primera es que las solicitudes de recibir
clases en catalán han aumentado 4,5 puntos en tres años. Un crecimiento que
sería mayor sin la anomalía de la Miguel Hernández de Elche, donde sigue sin
impartirse ni un crédito en valenciano, lo que puede haber llevado a que la ya
escasa demanda de 2004 (que era del 5,09%) se haya derrumbado hasta el 0,07%.
La segunda lectura es que la petición
de clases en valenciano es mayor cuanto más al norte. En la Jaume I de
Castellón se eleva al 29,87%, y el porcentaje de créditos impartidos en la
lengua se queda en el 19,45%. En la Universitat de València, la demanda
representa el 24,8%, casi en equilibrio con la oferta, que se sitúa en el
23,93%. En la Politécnica, las solicitudes han crecido 4,5 puntos, hasta el
16,9%, pero la impartición ha caído ligeramente, hasta el 6,7%. Cerca de la
situación de la Universidad de Alicante, donde la demanda ha caído una décima
(hasta el 7,4), mientras la oferta ha subido algo más de un punto porcentual,
hasta el 5,76%.
La Mesa
pel Valencià (de la que forman parte STEPV, CC OO y CAT, las entidades
culturales Acció Cultural y Escola Valenciana y la federación de padres
FAPA-Valencia) señaló que mientras el 31% de los alumnos de Primaria estudia en
valenciano, el porcentaje cae al 19% en Secundaria. En buena medida porque al
no haber ninguna catalogación lingüística, las peticiones de los chavales y de
sus familias caen en saco roto. El uso vuelve a descender al llegar a la
universidad, hasta quedarse en un 11,17%.
Educación
quiso ver la botella medio llena y afirmó que desde 1995 el número de alumnos
que estudian en valenciano ha crecido un 165%, hasta los 196.849. La Mesa pel
Valencià ofreció ese dato desde otro punto de vista: el porcentaje total de
alumnos (que ha crecido en el plazo antes mencionado) representa un 26,2% en la
escuela pública y privada-concertada (en esta última, sólo el 6% ofrece
docencia en valenciano).
Se
ofrecieron muchos más datos: sólo el 1,2% del personal de la Generalitat
(descontado el departamento de Educación) tiene acreditado el conocimiento del
valenciano; el Consell ha perdido 20 juicios en 11 años por negar la unidad de
la lengua. La Mesa llevará el debate a las Cortes, partidos políticos,
universidades y a la Acadèmia Valenciana de la Llengua y la Generalitat, máxima
responsable de velar por la aplicación y desarrollo de la ley, como recordó
Diego Gómez de Escola Valenciana.''
Desenes de milers de xiquets
valencians no poden estudiar en català
Ací vos fique una altra
notícia similar a l'anterior però, aquesta és de fa un mes, del 8/3/2013. Podem
vore com una gran quantitat de xiquets no poden rebre l'ensenyament en valencià
malgrat que el demanen i encara que està comprovat que és beneficiós per a
l'aprenentatge d'una tercera llengua:
''L'oferta
del Consell és inferior a la demanda · La Generalitat vol eliminar la línia en
català i fer-ne una de sola plurilingüe.
Mentre a Catalunya un recurs interposat per tres famílies
ha deixat tocat el model d'immersió lingüística, al País Valencià cada any
desenes de milers de xiquets no poden estudiar en català malgrat que ho volen
i, a sobre, el Consell preveu ara d'eliminar la línia en català per imposar-ne
una de sola que inclogui català, castellà i una tercera llengua.
Segons les dades facilitades per Escola Valenciana, la demanda d'una línia
en català a infantil era l'any passat del 61%. L'oferta, però, era del 33%, de
manera que prop de la meitat dels alumnes es va quedar sense poder estudiar en
català. Les xifres d'enguany són similars. Així, a infantil i primària hi ha
gairebé 126.000 alumnes que voldrien aprendre en català i no poden. Un
percentatge que s'incrementa a secundària, on el 65% dels instituts exclou la
possibilitat d'escollir el programa d'ensenyament en valencià (PEV) i, per
tant, el dret a estudiar en català.
'Les cinc universitats valencianes han
avalat el model de la línia, i està demostrat que el millor sistema és el de la
immersió lingüística', diu a VilaWeb Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana,
que avisa que el model únic que vol imposar el Consell 'és un colp a l'escola
pública i a la llengua a les escoles'. Martí recorda que els alumnes
escolaritzats en català acaben l'educació amb més competències: 'La immersió
lingüística ha demostrat els bons resultats, on al País Valencià encara són més
evidents: està demostrat que els xiquets escolaritzats en català tenen més
coneixement de català, de castellà i d'anglès'.
Escola Valenciana és una de les entitats
que formen la plataforma Somescola.cat i Martí insisteix en el suport de
l'entitat a la immersió lingüística.''
"Las universidades ofertan menos valenciano del que se demanda"- Una noticia molt interessant.
ResponderEliminarAquesta noticia em pareix molt important a l´hora de parlar de la normalització de la nostra llengua. Per molt que nosaltres volem normalitzar el valencià a la Comunitat Valenciana si no es fa lo suficient per a portar a terme aquest procés no podem fer res. L´únic que podem fer és insistir en la millora d´aquestes iniciatives ja que com, diu la noticia, els cursants en línia en valencià ha crescut molt i potser creixa molt més en els pròxims anys. Hem de treballar tots junts, ací ho aconseguirem.
Tens tota la raó David... hem de lluitar al màxim per conseguir millorar, ja que és l'únic que està a la nostra mà.
Eliminar